Pedagogia narrativa

D’Homer a Tolstoi: Kieran Egan

Professor de ciències i d’educació

Mentes educadas (PAIDÓS). Introducció de les narracions en l’ensenyament de les ciències

Tres velles idees:

- Socialització (Homer)

- Veritat (Plató)

- Naturalisme (Rousseau) i una idea nova de recapitulació (Vigostski)

Comprensió al llarg de la vida:

-       Mítica: el que diu el seu pare, la TV,.., su creu (“se li pot prendre el pèl”)

-       Romàntica: manera d’entendre el món a cada edat. Va mes enllà de les etapes evolutives (Piaget) en un context de cultura. L’adolescent compren el món romànticament. Crea les seves idees.

-       Filosòfica: societat de consum pot desbaratar aquesta idea. Als 16 anys ja poden pensar.

-       Irònica i somàtica: edat adulta. Ens mirem les coses amb distància, veure el seu paper a la vida. Saber riures d’un mateix.

Homer, defensa a Plató. Homer dona un model d’home i de dona (Narrativament).

Egan: Contrasta la vista de socialització de la narrativa de Homer.
El positivisme de Durhem.
El naturalisme de Rousseau

La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Parteix d’un informe à aprendre a ser 1973: s’anticipava a les necessitats científiques i tecnològiques de la societat. És una recapitulació de la renovació pedagògica de  l’escola activa i una prospectiva de l’Escola de la societat telecomunicativa. Claus de tots els problemes que colem solucionar en l’educació actual.

Revisió molt mesurada del passat de l’educació a escala terra, que no es pot fer una educació nacional, s’hauria de donar una visió de humans en el món. Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia. Televisió, telecomunicacions, ordinador anàlisi de sistemes. Humanisme científic i compromís social cap a la ciutat educativa.

Any 92: escoles educatives

Moviment de ciutats educadores

Ciutats Educadores es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, quan un grup de ciutats representades pels seus governs locals va plantejar l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores. Posteriorment, el 1994 aquest moviment es formalitza com a Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya.

Objectius

-       Promoure l'acompliment dels principis de la Carta de Ciutats Educadores.

-       Impulsar col·laboracions i accions concretes entre les ciutats.

-       Participar i cooperar activament en projectes i intercanvis d'experiències amb grups i institucions amb interessos comuns.

-       Aprofundir en el discurs de Ciutats Educadores i promoure les seves concrecions directes.

-       Influir en el procés de presa de decisions dels governs i de les institucions internacionals en qüestions d'interès per a les Ciutats Educadores.

-       Dialogar i col·laborar amb diferents organismes nacionals i internacionals.

Avantatges

-       Formar part activa d'un conjunt de ciutats amb una filosofia comuna que permet formular projectes conjunts en base als principis de la Carta de Ciutats Educadores.

-       Mostrar la ciutat, els seus programes, experiències i altres aportacions a través del Banc Internacional de Documents (BIDCE) i d'altres mitjans de comunicació.

-       Connectar amb altres ciutats.

-       Formar part de l'Assemblea General i contribuir al desenvolupament i funcionament de l'Associació.

-        Elegir i ser elegida per als llocs de representació i altres responsabilitats.

-       Participar en els Congressos Internacionals i optar a la seva organització.

-       Formar part de les xarxes territorials i temàtiques.

-       Tenir accés a la informació de programes, iniciatives i, en el seu cas, recursos derivats d'organismes internacionals: UNESCO, Unió Europea, OEI, Mercosur...

-       Disposar d'una pàgina web pròpia en el portal de l'AICE.

Carta de ciutats educadores

Les ciutats amb representació al I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona l'any 1990, van recollir a la Carta inicial els principis bàsics per a l'impuls educatiu de la ciutat. Partien del convenciment que el desenvolupament dels seus habitants no es pot deixar a l'atzar. La Carta es va revisar al III Congrés Internacional (Bologna, 1994) i al VIII Congrés (Gènova, 2004), per adaptar els seus plantejaments als nous reptes i necessitats socials.

Aquesta Carta es fonamenta en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966), en la Convenció sobre els Drets de la Infància (1989), en la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i en la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001).