TEMA 9: EDUCACIÓ QUALITAT, ESCOLA I MESTRE/A

L’educació és universal, podem dir que és el tot.

Quan parlem d’escola pensem en la institució com a establiment. L’escola no és l’edifici sino el clima que  crea les condicions per ensenyar i formar, l’establiment de relacions entre persones, les relacions que s’estableixen entre elles.

Escola Pere Vila:

"La lliçó de política educativa, d’educació i d'escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentinella del deure envers l’educació de cada infant en la perspectiva de la realització de la persona de la comunitat, de la humanitat”

Professionals: "Els mestres no som famosos, som importants, perquè som testimonis davant dels nostres i de les nostres alumnes d'allò que creiem, d'allò que fem i, encara més, d'allò que som". Jaume Cela, A peu d'obra, p. 91, Rosa Sensat, Barcelona 2009

Escola Ramon Llull:

Què us ofereix l’escola Ramon Llull?

-Una escola plural, democràtica i no confessional.

-Una escola que promou l’educació integral dels seus alumnes.

-Una escola que afavoreix el desenvolupament de la disciplina, solidaritat, comprensió, tolerància, prudència, respecte i responsabilitat a partir de la reflexió i actuació sobre el medi més immediat, tant social com natural.

-Una escola que imparteix els nivells educatius d’Educació Infantil (P3, P4 i P5) i Primària.

-L’ensenyament es fa íntegrament en català i s’introdueix la llengua estrangera (anglès) des de P5.

La Qualitat de l'educació : preocupació i retòrica:  Martí Teixidó i Planas

El terme qualitat expressa un concepte molt abstracte que cada persona entén a la seva manera, segons la seva experiència.

Parlen de qualitat de l’educació els polítics i les autoritats de l’Administració, demanen una educació de qualitat els pares i els ciutadans. Cadascú veu la qualitat de l’educació des del seu punt de vista: pel polític, la qualitat de l’educació és l’atenció a un dret fonamental que ha de ser satisfet per exigència dels ciutadans i per la consolidació i el progrés del conjunt de la societat; pels pares, és l’aspiració d’un millor desenvolupament dels fills, amb oportunitats superiors a les que ells van tenir; pels professionals docents, és la disponibilitat de mitjans materials i personals que els permetin desenvolupar una organització de l’ensenyament i oferir uns resultats que puguin obtenir el reconeixement públic i la satisfacció personal. Cada sector percep la qualitat de l’educació des de la seva òptica.

La qualitat de l’educació s’ha plantejat després de la quantitat, és a dir, després d’haver aconseguit l’educació per a tots. Quan hi havia nens i joves sense escolaritzar, ningú parlava de la qualitat de l’educació, de la qualitat dels centres d’ensenyament. Aconseguir l’ensenyament per a tots ha estat un procés llarg en molts països i és un dels objectius més importants de països que s’estan desenvolupant.

Un cop ja s’ha assolit l’escolarització de tots els nens i joves des dels sis anys als setze de manera obligatòria, però de manera generalitzada des dels tres anys als setze, no es pot acceptar que un percentatge força considerable d’alumnes acabi la seva etapa d’escolarització amb un nivell de semialfabetizació inferior al d’aquells que, anys enrere, només havien anat a l’escola durant tres o quatre anys.

És possible que tot plegat sigui alguna cosa més que una preocupació: per molts és una clara frustració social que, davant la manca d’una explicació, condueix a l’exigència de responsabilitats. Els pares, i els ciutadans en general, es queixen de la falta d’exigència dels centres docents i dels baixos nivells de coneixements que abans s’adquirien amb menys anys; fonamentalment, ho atribueixen tot als professionals, és a dir, a professors i mestres per no «estar directament a sobre dels seus fills» ja que consideren que el professor ha de motivar-los.
Els pares esperen que els mestres ho controlin tot: que el nen es mengi l’entrepà, que li donin la medecina a l’hora exacta, que li corregeixin els exercicis i els deures cada dia, que el tinguin a primera fila per evitar que es distregui,etc.
Per l’escola, els pressupostos són escassos i no s’hi poden aprovar quantitats extraordinàries.

“ Des del meu punt de vista, pares, professors i polítics, són com un peix que es mossega la cua. Mai arribaran en lloc si es van treien la responsabilitat i se la van passant.”

EDUCACIÓ (LLEI) dóna uns principis:

LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (de Catalunya):

L'educació és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en l'ordenament internacional. L'exercici d'aquest dret s'ha de garantir al llarg de tota la vida i atenent totes les facetes del desenvolupament personal i professional.

Alhora, l'educació és una realitat fonamental de tota comunitat nacional, ja que esdevé el factor principal en la generació de capital humà, contribueix al creixement del capital social i és un element de cohesió social i cultural per mitjà de la igualtat d'oportunitats.

L'educació és, doncs, la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.

Una de les més altes funcions dels poders públics democràtics és, doncs, garantir d'una manera efectiva el dret a l'educació per a tothom, tot removent els obstacles de tota mena que el dificultin.

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius:

La finalitat d'aquest Decret és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que l'exercici de l'autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d'acord amb l'article 2 de la Llei d'educació, en un marc de gestió descentralitzada . El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible l'assoliment dels seus objectius tal com es determinen a la Llei d'educació: adequar l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l'alumnat, en un context d'universalitat i d'equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d'educació.

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius

D'acord amb l'article 93 de la Llei d'educació, les administracions han de garantir que els centres educatius públics, especialment en la mesura que estan integrats en la prestació del servei d'educació de Catalunya, esdevinguin referents de qualitat educativa i d'assoliment dels objectius d'excel·lència i equitat que la llei determina. Amb aquests efectes, la Llei d'educació regula, entre altres aspectes, la direcció dels centres públics. Aquest Decret, en desplegament de la Llei d'educació, precisa les funcions i atribucions de les direccions dels centres públics, amb especial atenció al centres de què és titular la Generalitat, i en regula el procediment de selecció i nomenament, amb estricte respecte al que determinen les lleis bàsiques en aquesta matèria. També estableix les característiques de la formació inicial i permanent per a exercir la direcció de centres públics i el marc reglamentari per al reconeixement de l'exercici de la direcció. La pràctica directiva, l'avaluació del seu exercici i els elements de formació inicial i permanents que s'hi relacionen s'entenen en el context de l'exercici del lideratge educatiu, que en els centres ha d'adoptar les característiques que defineixen el lideratge distribuït.

INFÀNCIA (LLEI):

CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT, Nacions Unides, el 20 de novembre de 1989 (España, ratificada el 30 de novembre de 1990):

Article 12

1.Els Estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.

2.Amb aquesta finalitat, l’infant han de tenir especialment l’oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti, bé directament, bé per mitjà d’un representant o d’una institució adequada, d’acord amb les normes de procediment de la legislació.

Article 13

1.L’infant té el dret a la llibertat d’expressió; aquest dret inclou el dret a cercar, rebre, i difondre informació i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit, o impreses en forma d’art o per qualsevol altre mitjà triat per l’infant.

2.L’exercici d’aquest dret pot estar subjecte a algunes restriccions, que seran només les que prevegi la llei i que siguin necessàries:

a) per respecte als drets.

b) per a la protecció de la seguretat nacional, de l’ordre públic o de la salut o la moral públiques.

LLEI 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència:

La voluntat de comptar amb una norma que abracés tota la legislació catalana sobre infància i adolescència, és a dir, que inclogués tant els menors desprotegits o en risc com la resta i que visualitzés l'infant i l'adolescent com a subjecte de drets i oportunitats va ésser un dels motius que van portar al Departament de Benestar i Família a impulsar la redacció del Projecte de llei d'infància de Catalunya. Un grup d'experts es va encarregar de redactar el document de bases del qual s'ha nodrit fonamentalment el dit projecte i sobre el qual es va obrir un ampli i enriquidor procés de participació ciutadana en el curs del qual les persones interessades, molt particularment les que treballen directament en l'àmbit de la infància, han pogut fer llurs reflexions i propostes, que han estat tingudes molt en compte en la redacció d'aquesta llei.

Així, doncs, aquesta llei aporta a l'ordenament jurídic una major claredat i unitat, alhora que facilita una localització més ràpida del dret aplicable i reforça la seguretat jurídica, ja que reuneix en un sol instrument jurídic, a manera de codi de la infància i l'adolescència, ambdues regulacions: d'una banda, la destinada a l'infant i a l'adolescent en general, en què s'estableixen els principis rectors i els drets d'infants i adolescents que posteriorment, en els capítols successius, es van concretant en els diferents àmbits d'actuació; i, de l'altra, la destinada a regular la protecció dels infants i els adolescents quan els mecanismes socials de prevenció no han estat suficients i s'han produït situacions de risc o de desemparament que cal pal·liar amb les mesures necessàries d'intervenció pública per tal de garantir que aquestes situacions no es tradueixin en perjudicis irreparables per a l'infant o l'adolescent.

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte de la llei

1.Aquesta llei té per objecte la promoció del benestar personal i social dels infants i els adolescents i de les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació dirigides a aquestes persones a fi de garantir l'exercici de llurs drets, l'assumpció de llurs responsabilitats i l'assoliment de llur desenvolupament integral.

2.Aquesta llei fixa el marc en què s'han de dur a terme les activitats de participació i de promoció dels drets i del benestar dels infants i els adolescents, i les activitats per a atendre'ls i protegir-los en les situacions de risc o de desemparament.