TEMA 11: ESCOLA INCLUSIVA

Podem dir que avui en dia, a les escoles, hi ha molt fracàs escolar que el podem definir com aquells alumnes que tenint la capacitat, el sistema escolar no ha sabut motivar a seguir els estudis obligatoris, que en aquest cas és un 20%. Llavors podríem dir que els nens i nenes amb una dificultat o discapacitat, si no aconsegueixen treure’s els estudis obligatoris, en aquest cas NO parlaríem de fracàs escolar.

Síndrome down: té autonomia va a comprar ella sola. A l’escola va costar molt acceptar, abans els deien anormals.

La inclusió

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l'escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix en els anys 90 i pretén substituir al d'integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa. El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els qui hagin d'adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L'opció conscient i deliberada per l'heterogeneïtat a l'escola constitueix un dels pilars centrals de l'enfocament inclusiu.

L'origen de la idea d'inclusió se situa en el fòrum internacional de la Unesco que ha marcat pautes en el camp educatiu en l'esdeveniment celebrat en Jomtien en 1990 a Tailàndia, on es va promoure la idea d'una Educació per a tots, que oferís satisfacció de les necessitats bàsiques d'aprenentatge al mateix temps que desenvolupés el benestar individual i social de totes les persones dins del sistema d'educació formal. En la conferència internacional de 1994 que conclou amb l'anomenada Declaració de «Salamanca», es produeix una àmplia adscripció a aquesta idea entre els delegats i es posa èmfasis la urgència d'impartir l'ensenyament a tots els nens, joves i adults, amb i sense necessitats educatives especials dins un mateix sistema comú d'educació. La resolució de Salamanca generalitza la inclusió com a principi central que ha de guiar la política i la pràctica de la construcció d'una educació per a tots.

L'educació inclusiva suposa un model d'escola en el qual els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l'escola integradora, adaptant la instrucció per proporcionar suport a tots els estudiants. En aquest model, els professors ordinaris i els professors especialistes o de suport treballen de manera conjunta i coordinada dins del context natural de l'aula ordinària, afavorint el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d'acceptació, siguin quins anessin les característiques dels alumnes.

L'escola inclusiva forma part d'un procés d'inclusió més ampli; suposa l'acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l'escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d'exclusió; suposa crear un context d'aprenentatge inclusiu desenvolupat des del marc d'un currículum comú; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d'una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat

Diferència entre integració i inclusió:

1.La integració es basa en la normalització de la vida de l'alumnat amb necessitats educatives especials.  La inclusió planteja el reconeixement i valoració de la diversitat com una realitat i com un dret humà, això fa que els seus objectius siguin prioritaris sempre.

2.La integració es centra en l'alumnat amb necessitats educatives especials, per als quals s'habiliten determinats suports, recursos i professionals, mentre que la inclusió es basa en un model sociocomunitari en el qual el centre educatiu i la comunitat escolar estan fortament implicats, el que condueix a la millora de la qualitat educativa en el seu conjunt i per a tot l'alumnat.

3.La integració proposa adaptacions curriculars com a mesures de superació de les diferències de l'alumnat amb necessitats especials; la inclusió proposa un currículum inclusiu, comú per a tot l'alumnat, en el qual implícitament es vagin incorporant aquestes adaptacions. El currículum no ha d'entendre's com la possibilitat que cada alumne aprengui coses diferents, sinó més aviat que les aprengui de diferent manera.

4.La integració suposa, conceptualment, l'existència d'una anterior separació o segregació. Una part de la població escolar es troba fora del sistema educacional regular i ha de ser integrada en aquest. En aquest procés el sistema roman més o menys intacte, mentre que els qui han d'integrar-se tenen la tasca d'adaptar-se a ell. La inclusió suposa un sistema únic per a tots, la qual cosa implica dissenyar el currículum, les metodologies emprades, els sistemes d'ensenyament, la infraestructura i les estructures organitzacionals del sistema educacional de tal manera, que s'adaptin a la diversitat de la totalitat de la població escolar que el sistema atén.

Desarrollo de Sistemas Educativos Inclusivos

Mel  Ainscow

Definición de inclusión

Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). Tal confusión se debe en cierto modo a las declaraciones de política de inclusión del Gobierno Central. Por ejemplo, el uso del término ““inclusión social”” ha sido asociado fundamentalmente con la mejora de la asistencia a la escuela y con la reducción de la exclusión. Al mismo tiempo, la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””. Las diferencias sutiles entre tales conceptos contribuyen a crear esa atmósfera de confusión en torno a los objetivos de la inclusión y, por supuesto, supone que la reforma educativa sea aún más complicada en contextos en los que los agentes relevantes no comprenden el contexto (véase Fullan, 1991).

Siendo ese el caso, en nuestro trabajo de colaboración ayudamos a las AEL en su intento de lograr una definición de ““inclusión”” que pueda ser utilizada como guía del desarrollo de su política de inclusión. Como era de suponer la definición exacta de cada AEL es única debido a la necesidad de tener en cuenta las circunstancias locales, la cultura y la historia de la comunidad. Sin embargo, podemos identificar cuatro elementos cuya presencia es recurrente y que recomendamos a toda AEL que se encuentre inmersa en un proceso de redefinición de sus actividades. Los cuatro elementos son los siguientes:

La inclusión es un proceso. Es decir, no se trata simplemente de una cuestión de fijación y logro de determinados objetivos y asunto terminado. En la práctica la labor nunca finaliza. La inclusión debe ser considerada como una búsqueda interminable de formas más adecuadas de responder a la diversidad. Se trata de aprender a convivir con la diferencia y de aprender a aprender de la diferencia. De este modo la diferencia es un factor más positivo y un estímulo para el aprendizaje de menores y adultos.

La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la cratividad y la resolució de problemas.

Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de text y exámenes.

La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo. ( MT)

L’educació inclusiva

L'educació inclusiva és aquella que té com a objectiu integrar l'alumnat propi de l'educació especial en grups ordinaris, de manera que es produeixin classes heterogènies. Pot ser total o parcial (els alumnes tenen reforços específics o centres complementaris). Pot significar modificacions en el currículum o mitjans suplementaris (educadors, eines d'accés al coneixement, infraestructures adaptades) per tal d'integrar correctament aquests infants i joves en l'educació formal. El procés d'adaptació de cada persona sol estar supervisat per un consell específic o un psicopedagog i s'emmarca dins les accions generals d'atenció a la diversitat de qualsevol escola. A Espanya les successives lleis, des de la LOGSE, aposten per un sistema d'educació inclusiva per als menors d'edat.

L’escola inclusiva

És una interacció de tots els nens, és a dir, no tan sols es important per els nens que tenen dificultats en l’aprenentatge, sinó que els nens que no tenen aquestes dificultats aprenen valors com la solidaritat, igualtat o respecte que difícilment podrien aprendre en un altre context.

Suposa un model d’escola en què els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura o religió diferent. Forma part d’un procés d’inclusió més ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorants les seves diferències. L’escola inclusiva ha d’atendre a tothom encara que tinguin el síndrome de Down,el síndrome d’Asperger, el síndrome de Touret entre d’altres.

Una crítica freqüent a la pedagogia inclusiva es basa en la por, que els alumnes superdotats quedarien enrere i no se’ls estimularia el suficient en el sistema inclusiu. No obstant diversos estudis han demostrat estadísticament que la diversitat no només afavoreix els més febles, sinó que també els alumnes superdotats.

DepEduCat escolainclusiva y y  DepEduCat altes capacitats

Atenció a la diversitat

-Altes capacitats

-Discapacitats

-Debilitat

-Alteracions de conducte “hiperactivitat”

Volem que neixin persones, acceptar-los i que arribi a ser autònom.

Educació especial

Finalitats de l'educació especial:

·         Aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats de les persones.

·         Desenvolupar globalment la seva personalitat.

·         Preparar les persones per a la seva incorporació i participació en la vida social i laboral.

Alguns principis en l’educació especial:

·         Un dels principis de l'Educació Especial és considerar la personalitat en el seu conjunt (percepció, cognició, emoció, motivació, socialització ...), no centrar només en la discapacitat.

·         Potenciar al màxim el desenvolupament de l'autonomia i l'autoconcepte dels discents.

·         Prioritzar els aprenentatges pràctics i funcionals.

·         Promoure la participació el més plena possible en els entorns habituals dels discents: casa, escola, barri, empresa....

·         Utilitzar metodologies que permetin procés d’ensenyament i aprenentatge individualitzats, aprofitant al mateix temps les circumstàncies que permetin el treball conjunt.

·         Establir canals de col•laboració amb la família.

Centres d'EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)

Les aules USEE (unitats de suport específic), són petits centres  dintre de la mateixa escola ordinària (sempre que sigui possible). Es composen d’unes aules amb cinc o sis nens (amb NEE), en moments determinats, però que comparteixen l’aula amb la resta de companys. Quan és fan grans passen a centres especialitzats.

Què és una USEE?

És una Unitat de Suport d'Educació Especial a alumnes amb NEE greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en CEE (Centre d'Educació especial)La modalitat d'atenció de tots els alumnes de la USEE tant pot ser :

– Dins de l'A.O.( amb o sense acompanyament),

– Dins l'USEE, amb atenció individual o en petit grup (en el supòsit de que sigui

possible configurar un grup de treball).

Objectius de la USEE

-       Contribuir a mantenir i millorar els coneixements , habilitats i hàbits adquirits i assolir-ne de nous des d'una perspectiva motivadora i funcional.

-       Ajudar l'alumne a valorar l'esforç i la superació de les dificultats.

-       Facilitar l'assoliment dels hàbits de treball i autonomia personal necessaris per desenvolupar-se a la vida adulta.

-       Afavorir l'establiment d'unes relacions socials efectives i adequades.

-       Proporcionar-li estratègies perquè resolgui els problemes de la vida quotidiana.

-       Fomentar-li habilitats relacionades amb l'entorn laboral i professional.

Perfil d l’alumne:

-Retard mental mitjà.

-Trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’origen orgànic.

-Trastorns Generals del Desenvolupament (TDG) i de la Conducta degudament informats i orientats.

-Dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus.

-Trastorns motrius semidependents associats a altres dèficits.

-Trastorns de Dèficits d’Atenció amb Hiperactivitat greu (TDAH)

Conscienciació i sensibilització de la importància de les USEE

-       Els es sensibilitzen i es solidaritzen amb els altres companys i afavoreix la inclusió en els alumnes amb NEE com els altres.

-       Per part dels alumnes usuaris de la USEE viuen l’experiència de pertànyer a un centre ordinari de forma positiva tant en els aspectes socials com en els de desenvolupament. D’aquesta manera es podran desenvolupar i conviure millor en la societat.

Molts dels alumnes estan fins a finals de primària a l’escola ordinària i després passen a l’escola especial.

Hi ha una guia per ajudar als professors en aquests casos i com hem d’actuar.

Si hi ha una limitació hem de comprendre’l però tampoc llàstima.

Tots els pares i mares han de cuidar als seus fills. Tothom hem de saber tractar els nens.

Es tracta d’enganxar als nens que trobin la seva personalitat.

Educació Personalitzada

S’ha de conèixer amb detall a tots els alumnes, les seves fortaleses, debilitats, per poder saber quines són les seves necessitats i així poder adaptar l’ensenyament i l’aprenentatge.

Educació terapèutica

És un conjunt d'activitats educatives essencials per a la gestió de les malalties Cròniques, dutes a terme pels professionals de la Salut formats en el camp de l'Educació, creades per ajudar el pacient o grups de pacients jo familiars a realitzar el seu tractament i prevenir les complicacions evitables, mentre es manté o millora la qualitat de vida.

Ensenyament plurilingüe

A Catalunya tenien una llengua pròpia, el català, però quan va arribar el franquisme els van obligar a parlar en castellà, per a què deixessin d’estimar la seva llengua. Desprès de molts esforços es va aconseguir que la llengua vehicular de Catalunya fos el català.

S’ha d’anar a l’escola amb la llengua materna (llengua familiar), però dins de l’escola ha d’aprendre la llengua del vehicular.

Règim lingüístic a Catalunya LEC 2009:

Article 10 dret i deure de conèixer les llengües oficilas

1.Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

2.Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.

3.Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.

4.El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

Article 14 projecte lingüístic

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Article 15 Programes d'immersió lingüística

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

Article 16 El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.

2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.

5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístic

- EuroComRom: La Intercomprensió es basa en la idea de què els essers humans posseeixen una capacitat natural per al llenguatge - idea basada en la teoria sobre l’adquisició del llenguatge de Ferdinand de Saussure -. La facultat del llenguatge permet als essers humans no només d’expressar les seves idees, sinó d’entendre missatges en els que aquestes idees s’expressen.

L’adquisició de la competència en intercomprensió s’ha d’ensenyar mitjançant principis didàctics que en facilitin l’adquisició. El primer principi es basa en la motivació, és a dir, ensenyar a l’alumne que no aprèn una llengua estrangera des de zero, sinó que hi ha moltes coses que ja coneix. El segon principi es basa en un aprenentatge autònom segons el qual, els estudiants han de ser capaços d’avançar ells sols i a continuació, rebre l’ajuda del professor. Finalment, la intercomprensió obre les portes a una educació intercultural gràcies al coneixement de cultures diferents gràcies a l’aprenentatge de llengües estrangeres.

- Euromania: és un projecte europeu Sòcrates Lingua 2, 2005-2008, dissenyat i pilotat per l’ IUFM Midi-Pyrénées, en col•laboració amb la Universitat de Valladolid, l’Institut Politècnic de Leiria, l’ICID Roma, l’editorial de llibres de text Humanitas romanès. El projecte reuneix equips d’investigadors (lingüistes, especialistes en educació) i professorat de primària amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat un manual d’aprenentatge sobre la intercomprensió entre les llengües romàniques. Aquest manual consta de 20 mòduls en 8 llengües romàniques (llatí, català, castellà, occità, francès, italià, portuguès i romanès).

Escolarització de fills de treballadors emigrants:

Espais de Benvinguda educativa (EBE)

Els EBE són unitats de suport i assessorament, previs a l'escolarització que donen servei d'acollida a tota la unitat familiar, especialment als infants i joves, en els diferents aspectes relacionats amb l'educació en el marc general del procés d'integració al municipi i al sistema educatiu, per garantir l'atenció individualitzada i col·laborar en la millora de la qualitat dels centres educatius.

Reus, juntament amb Vic, participa en l'experiència pilot a Catalunya de creació dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE), endegada pel Departament d'Educació de la Generalitat en coresponsabilitat amb els dos ajuntaments. Els EBE, a Reus, atendran els nouvinguts d'entre 8 i 16 anys, amb activitats de quatre hores al matí i la participació en els Plans Educatius d'Entorn. Els equips de professionals que hi participen, diagnosticaran i orientaran els futurs alumnes i les seves famílies per que es puguin incorporar al sistema educatiu amb més garanties.

Plans Educatius d'Entorn:

Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona, no solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel•lectuals determinades sinó que ha de facilitat també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital. El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel•lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut) ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits. La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social i l’arribada de nous ciutadans al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe:

- Inclusiva: per incloure a tothom, i per fer-ho possible ha de garantir la igualitat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots corresponsables, es necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.