TEMA 12: PEDAGOGIA COM A SISTEMA EDUCACIÓ COMUNICATIVA

  Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes

  Ordenació educativa, regulació administrativa

  Innovacions educatives, canvis necessaris

Renovacio pedagógica, ajustar l’acció als alumnes: L’escola a de ser innovació. L’escola ha de mantenir accions anteriors del passat però introduint innovacions. Pedagogia com a sistema invariable. S’ha de renovar (part de tradició i petits canvis en el que ja fèiem) qui fa aquesta renovació? Docents! Els referents? Mirar els alumnes per ajustar-ho. Hem d’ensenyar de manera diferents i mica en mica veient els alumnes haig de anar adaptant-la als meus alumnes les meves maneres d’ensenyar.

Ordenació educativa, regulació administrativa: Societat política que estableix l’educació per a tots els ciutadans posa ordre i manar, funció de l’administració. ( teixidor: manca massa).

Innovacions educativa, canvis necessaris: no ho pot fer l’administració. Incorpora allò que esta a la societat i incorporar-ho a l’aula. Un professor de socials ha d’incorporar el google earth, si no esta fora del món, es una cosa que esta per incorpora-la al aula.

ESQUEMA ENTORN SOCIAL-CULTURAL AMBIENTAL: comunicació de masses mitjans i continguts que actuen per igual sobre professor i alumnes : Educació com a sistema. (MacLuhan “el mitja és el missatge”). Els professors han de veure les series de televisió que veuen els seus alumnes per veure el que miren. Teixidor: si no ho mires no ets un bon professor. Els mitjans entren dins de l’aula. No nomes s’ha de seguir el currículum per fer una classe si no tenint en compte que pensa l’alumne, les seves aptituds, les seves capacitats. El docent processa la informació del món que l’envolta i la processa i decidirà que fer amb ella, per tant, determina el seu comportament i l’alumne fga el mateix segons els seus intersos, etc. Segueix la classe o no. CONCLUSIÓ: mirar al alumne i saber que l’interessa.

L’alumne segons l’actuació del professor connectarà amb ell o no. Interaccions bidireccionals. L’alumne quan surt de l’escola se la de motivar per a que llegeixi llibres, que busqui coses per ell mateix que l’interessi, que no s’estanqui només en els mitjans de comunicació.

Els dos motors del sistema :

-Els professors: una unitat psicofísica( un cos i una ment amb sentiments), sociocultural(cos ment i societat-cultura: música espectacles...) tot això ha d’estar equilibrat.

-El docent (alumne): unitat psicofísica i sociocultural. Menor en procés de construcció: estabilitat-desestabilitzat. Construcció personal de la persona. (desestabilitzat: “el trauma de l’adolescència”, no es res dolent, s’ha de deixar passar aquesta etapa, s’ha de passar es bo passar-la encara que sigui molt criticada).

-S’han d’equilibrar molt bé les emocions i la raó.

-Pràctica reflexiva: en equip humà professional.

-Educació emocional: a l'escola no s'hi va per educar la raó, segons Wallon. Si no que hi ha d'haver una voluntat d'aprendre.  

Els arxius de memòria són importants: si hi ha un 40% d’enteniment un 30% de memòria, quedarà un 30% de voluntat. Hem d’oscil·lar totes aquestes coses, ni massa d’una cosa, ni massa d’altre.

Hem d’intentar que la racionalitat i emotivitat estiguin junts. (Educar al nen amb els dos conceptes).

Escola comunicativa

L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)

És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrièrre) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet: va fer l’escola moderna de les tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans maquinaris dels seu temps dissenyat al programa pedagògic (activitats).

Avui tenim tècniques d’informació i comunicació (sistemes i aparells); continguts de comunicació de masses (transmissió, inculcació); moda, novetat, noves tendències, una societat de consumàconsumisme.

Mediació educadora

La percepció (denotativa), és el que et donen els mitjans, les sensacions (connotativa) són les que mouen les emocions i l'expressió ( estereotipada) és la manera que tens tu d'entendre tot això.

Sortir dels prototips estereotipats(no anar a veure la pel·lícula mes taquillera perquè sigui la mes taquillera).

Procés educador de la comunicació de masses

Hem d’intentar que la racionalitat i la emotivitat estiguin juntes. (Educar al nen amb les dos conceptes).

Coresponsabilitat educativa

Mantenir una comunicació constant entre el centre i les famílies

I molt més

Tota la tribu, tota la ciutat (Plató)

Avui dia els que tenen més poder són els mitjans de comunicació. Ja QUE Influeix molt en aquesta societat.

Agents d’educació- comunicació-cultura

La Institució familiar, té la tasca d'interacció- exercitació de l'habituació social primària que s'observa mitjançant els indicadors de seguretat afectiva que proporciona al nen.

La Institució escola té la funció d'estructuració-aprenentatge i personalització i interacció, mitjançant l'interès, la *autonomia personal i el desenvolupament personal.

Els mitjans de comunicació tenen la funció d'actualitat-difusió, socialització primària i directori cultural-motivació, mitjançant el pluralisme i l'universalisme.

Els llocs de treball i les empreses de producció, tenen la funció de *habituació- instrucció, mitjançant la utilitat social.

La instàncies de l'oci, persegueixen la tasca de satisfacció-gaudeixi i desenvolupament personal, mitjançant activitats de creixement.

Publicitat- consumo, té la funció d'articulació, producció/consumo, mitjançant consum efectiu i autoproducció.

La llei d’educació de Catalunya 2009 estableix la CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU

S’estableix la carta de compromís  educatiu per ajudar a l’escola I a la família.

Es creu convenient fer un pacte amb els mitjans de comunicació ja que són un gran agent educatiu, com hem esmentat abans.

També es troba convenient fer un pacte social per a la infància, que qe es un dels principals agents educatius de la societat moderna d’avui en dia.

Tots els ciutadans hem de ser capaços i comprometre’ns en l’educació de la infància.

Per això hem de parlar de la ciutat educadora, on hi predominen els principis següents:

EL DRET A LA CIUTAT EDUCADORA

1. Tots els habitants d'una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix. El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l'educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.

En la planificació i govern d'una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l'exercici del dret a la igualtat. En seran responsables tant l'administració municipal com d'altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d'associació a les quals pertanyin.

2. La ciutat promourà l'educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d'expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d'igualtat. Acollirà tant les iniciatives d'avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.

3. Una ciutat educadora fomentarà el diàleg entre les generacions, no únicament com a fórmula de convivència pacífica, sinó com a cerca de projectes comuns i compartits entre grups de persones d'edats diferents. Aquests projectes s'haurien d'orientar a la realització d'iniciatives i accions cíviques, el valor de les quals sigui precisament el seu caràcter intergeneracional i l'aprofitament de les respectives capacitats i valors propis de les diferents edats.

4. Les polítiques municipals de caràcter educatiu s'entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants.

5. Els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d'educació. Sigui quin sigui l'abast d'aquestes competències, hauran de plantejar una política educativa àmplia i de caràcter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d'educació formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d'informació i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat.

El paper de l'administració municipal és establir les polítiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l'eficàcia i, a més, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d'altres administracions, estatals o regionals.

6. Amb la finalitat de realitzar una actuació adient, les persones responsables de la política municipal d'una ciutat hauran de tenir informació precisa sobre la situació i les necessitats dels seus habitants. En aquest sentit duran a terme estudis que mantindran actualitzats i faran públics i establiran canals permanents oberts a individus i col·lectius que permetin formular propostes concretes i de política general. Tanmateix el municipi, en el procés de presa de decisions en qualsevol dels àmbits de la seva responsabilitat, tindrà present l'impacte educatiu i formatiu d'aquestes decisions.

Treball en xarxa

El treball en xarxa permet als mestres, comunicar-se amb diverses escoles de tot el món per fer projectes com: FM Renovació pedagògica a Catalunya, xarxes d’escoles verdes, xarxes d’escoles Òmnium, xarxes d’escoles Unesco, xarxes d’escoles europees, on fan que els alumnes de parla catalana practiquin l’anglès amb alumnes d’escoles d’Anglaterra o Irlanda.